Els joves necessiten que els pares i les mares inverteixin temps per estar al seu costat i conversar-hi.
La comunicació es produeix de moltes maneres i és essencial com se’ls parla i se’ls escolta.
La comunicació no verbal és molt important per apropar-s’hi: allò que es diu, com es diu, les actituds, les paraules, els silencis… i sobretot cal tenir en compte que les respostes ajuden a acompanyar-los en el seu procés de creixement.
Un persona jove no vol normes, però en necessita.
Cal evitar que la indiferència davant del comportament del fill o filla generi sentiments d’abandonament, solitud, no estimació; manifestar l’estimació amb l’atenció, la fermesa i la disponibilitat, essent conscients que conductes determinades amaguen sovint una necessitat que el jove no pot o no sap expressar.
Escoltar i acceptar el fill o filla; procurar entendre que, més enllà del seu comportament, hi ha una persona que necessita l’ajut de les persones adultes de referència.
Tot i això, sempre és difícil conjugar les necessitats, les pròpies i les del fill o filla.
Controlar les emocions negatives; amb un comportament segur i ferm, i donant bon exemple en els moments difícils: es pot aprendre més que amb paraules.