Un cubalibre i Mao Tsetung.

Ja sé que ara es diu Mao Zedong, però els que anem cap a la sexta dècada de la nostra existència el vam conéixer com a Mao Tsetung.

Ahir, Llibre Roig i cubalibre present, raonàvem, Lourdes i jo, que cal anar en compte amb els efectes que poden causar les accions de pressió perquè pots fer mal a qui no toca.

Davant les retallades en educació hi ha una acció de pressió que consisteix en no fer actvitats extraescolars; moltes de les quals, per exemple, impliquen eixides del centre escolar i la contractació del corresponent autobús.

 Quin efecte té aquesta acció?

Doncs que l’empresari de l’autobús no té feina per al conductor que pagarà el pato i els plats trencats perquè hi haurà perill que l’acomiaden.

Seria millor fer una activitat extraescolar i contractar l’autobús per anar a visitar l’aeroport de Castelló i fer que els alumnes passegen per les pistes.

Tocaries més els nassos, faries obrir més d’un ull als alumnes i el conductor de l’autobús no es quedaria sens treball.

El conductor de l’autobús, prèviament informat, es convertiria en un amic de les reivindicacions.

I ací és on entra el que deia Mao sobre els amics i els enemics: que és qüestió de primordial importància saber quins són els nostres amics i quins són els nostres enemics.

Segons Mao i Pere Grull, cal considerar enemic tot aquell que recolze les accions dels contraris, com tot aquell que impedeix les accions favorables.

I si un sindicat, que és una organització de defensa dels treballadors, s’oposava al procés de consolidació dels llocs de treball, a la provisió de les places dels treballadors declarats indefinits no fixes, s’ha situat al costat dels contraris: és enenic dels treballadors i treballadores. (Cal explicar això?)

Tinc notícia que tal cosa, incomprensiblement, pot estar succeint.

Si es veritat, els afiliats caldria que es donaren de baixa.

El Llibre Roig, Cites del President Mao Tsetung,  el vaig passar, ple de por, per la frontera en tornar d’un viatge d’estudis. Era l’any 1971.

Algunes coses han canviat: la Xina és una potència capitalista i mostrar el llibre de Mao, per ara, no té cap perill oficial.