L’altre dia, a l’entrada “començat el compte enrere” il·lustrada amb una imatge cinematogràfica de compte enrere, se’m va oblidar recomanar-vos el film The Artist.
És una pel·lícula de 2011 però muda en un 99%.
Tracta de la canviant situació d’una gran estrella de cine mut que no s’adapta a l’arribada del cine sonor l’any de la crisi del 1929; i d’una noia que actuava d’extra a les pel·licules mudes que arriba a ser una gran estrella del cine sonor.
Per sota hi ha una història afectiva d’ambdós.
Guió fàcil, però correcte; actors molt graciosos i un gos petit, una mena de terrier o paregut, que juga un paper protagonista esencial en un moment del film. Música y fotografia ens vàrem semblar excel·lents.
Del film, situat el bell mig de la crisi de la borsa d’octubre de 1929, es pot traure l’ensenyament que l’adaptació i la innovació són eines per eixir de mals moments.
A una altra època de vaques flaques a un alcoià, exemple d’innovació, se li va ocórrer farcir olives amb anxoves i amb això obtindre guanys en crear un nou producte que ara encara és molt acceptat: “les olives rellenes”.
Perdoneu-me el to optimista i banal de l’entrada de hui, als temps que corren, amb moltes angoixes creades per la crisi que colpeja les parts més febles de la societat.
Trigarem més o menys en eixir de la crisi però el camí l’han de marcar polítiques de solidaritat i de seguretat social que elimine angoixes; polítiques de redistribució de  rendes, d’increment de l’educació i la formació, d’I+D que incremente la competivitat de la nostra economia, amb baixos índex de producció industrial en relació a d’altres estats europeus.
Les mesures de Rajoy, a banda de la seua dubtosa constitucionalitat, són les mateixes receptes corregides i augmentades del PSOE dels darrers temps, Â i a curt termini incrementaran l’atur i ens poden avocar a la recessió.
Sinó vegeu:
Una comentari en l'entrada: The Artist