SUPERANT KAFKA, DIRECTAMENT CONDEMNAT SENS PROCÉS.

I aproximant-se a Heinrich Böll.

L’escriptor alemany i Premi Nobel de Literatura, Heinrich Böll, en la seua novel·la “L’honor perdut de Katharina Blum”, descriu una manera de fer periodisme caracteritzat pel falsejament de la realitat i el despreci gratuït a l’honor i la imatge de les persones.

Aquests dies un mitjà de comunicació digital ha publicat literalment el següent text:

Los jueces le dan otro varapalo a Ximo Tur.

Después de la condena por retirar los ordenadores al PSOE, ahora el TSJ anula el reglamento de la piscina municipal que aprobó por decreto el exalcalde del Bloc apoyado por el PP.

I és ben cert de la notícia que el reglament de la piscina el vaig aprovar per decret, anul·lat pel TSJ, i que el PP em va donar suport fins que vaig cessar en les seues competències a tots els regidors que després van resultar imputats en el cas Colsur, arran de tindre notícia del presumpte frau en la concessió i en la facturació pel servei del tractament dels residus sòlids, per aquesta empresa, amb nom de col i punt cardinal.

Però el text comença amb una falsetat radical, perquè no mai he estat ni imputat, ni processat, ni jutjat, ni, molt menys, amb conseqüència, condemnat per retirar els ordinadors al PSOE, ni per cap actuació durant l’exercici de l’alcaldia de Calp: cap tribunal, doncs,  no m’ha imposat mai cap pena ni sanció (concepte de condemna).

És més en els plets que menciona el mitjà, les parts han segut el PSOE de Calp i l’Ajuntament de Calp, no mai Ximo Tur.

Es pot acceptar  no estar d’acord o no entendre la meua actuació política, això és comprensible; però que, amb despreci temerari de la veritat, s’ataque l’estima d’una persona, tot inventant una condemna més que kafkiana, és una conducta que no té nom.

Millor dit el té: és un delicte contra l’honor de les persones fet amb publicitat, perquè  afirmar, i més amb falsetat, que una persona ha estat condemnada, és una manifestació que té potència difamadora objectiva.

M’han retret, alguna vegada, que no m’he defensat suficientment dels atacs injusts de certs mitjans de comunicació, no va amb el meu caràcter anar als jutjats per aquestes coses, potser no tinc suficient paciència i, a més, plets tingues… però aquesta vegada el límit s’ha sobrepassat.

Aquesta vegada, excepte rectificació suficient que evidencie la intenció de reparar el dany causat, davant la difamació tan grollera pròpia  dels periodistes protagonistes de la novel·la  d’Heinrich Böll, aniré a formular la corresponent denúncia o querella.

Heus ací la còpia de la pàgina digital objecte de l’entrada.

PS. I ja que es veu a la pàgina, dir que el WIFI gratuït de les platges és conseqüència d’una millora, sens cost, d’un contracte adjudicat per l’Auntament quan servidor era qui ostentava l’alcaldia.