Submissió, desigualtat i insolidaritat.

Submissió, desigualtat i insolidaritat.

Aquests són els principis de la “nova”, en realitat vella, política, producte dels quals és l’actual reforma laboral aprovada pel govern del PP; com també ho va ser l’anterior de 2010, aprovada per l’anterior govern PSOE, que també va tindre la seua vaga general

I el cas és que algunes, moltes, persones accepten la submissió, la desigualtat i la insolidaritat, amb un grau d’alienació tal que, allunyats de la realitat, i tot les evidències, pensen que estan dintre d’un marc on els principis vigents encara són aquells que es definiren a finals del segle XVIII: llibertat, igualtat, solidaritat. Els de la revolució, els del pas de l’Antic Règim al constitucionalisme.

És, pense, pel manteniment d’aquest principis, dels quals és fill l’estat del benestar, que cal ser actius.

I si hui toca vaga, demà tocarà alçar la veu, perquè és demostrat que la llibertat, la igualtat i la solidaritat, junt amb la justícia guiaran la humanitat cap un món millor.

I aquestes veritats no hem de parar de dir-les, fins que no quede cap submís, ni submisa,  ni alienat, ni alienada, per  situacions irracionals o injustes, ni per supersticions, ni per mentides, ni per forces repressives, ni per dogmatismes, ni per fanatismes, que ens omplen d’angoixes i ens volen privar del gust de viure que tenim, amb dret natural.