Sí que hi ha futur…

Però no és fàcil.

Tan optimista no sóc.

No he llegit el darrer llibre de Paul Auster, “Diari d’Ivern”.

A una entrevista publicada per El País, Auster diu que es tracta d’una reflexió sobre la família, la política i la situació crítica que afronten els joves.

Conclou que hi ha una generació sens futur i això és un crim.

Un crim serà no posar-hi remei: agreujar la situació.

Hom pot observar que vivim una època de grans desequilibris que es manifesten per tot arreu i a qualsevol nivell.

I si volem un exemple proper només cal veure el que ha passat a l’Ajuntament de Calp: uns al carrer i d’altres amb retribucions que superen els 60.000 euros.

I aquest desequilibri, digem-ne domèstic,  és no res comparat amb d’altres: fitxa de Ronaldo, sou de Rato, riquessa de Ratzinger… els he triat per les Rs i la notorietat pública, res personal vers ells.

I el pitjor és que el camí pel qual ens volen portar va cap a la direcció de l’augment dels desequilibris, en direcció incorrecta. Som conscients?

Una direcció desviada dels principis de llibertat, igualtat i solidaritat en què es basa l’estat del benestar, l’estat social.

Es propicien les grans diferències, formatives, socials, econòmiques, d’oportunitats: els desequilibris.

Per això ens cal tornar a la senda dels principis enunciats de llibertat, d’igualtat i de solidaritat.

No és pas necessari cap nou manual, perquè només cal aplicar-ne els que hi ha.

Hi ha un fum!

Manuals, declaracions, constitucions, lleis, on es pot llegir que tothom té dret a la llibertat (d’expressió, d’opinió, de moviments, d’informació, d’empresa, etc.); que tothom té el dret i el deure de treballar i que per això té dret una retribució justa; que tothom té dret al gaudi d’un medi ambient sostenible, a tindre un habitatge digne.

Que tothom té dret a l’educació, a la sanitat, a la seguretat…

Són drets universals que la col·lectivitat, la societat organitzada ha de garantir com objectiu comú.

Objectiu que s’ha d’assolir amb l’esforç proporcional i progressiu de tots segons les seues capacitats. També ho diuen els manuals.

Però, com se sol dir,  “del dicho al hecho, hay un gran trecho”.

Una mirada a la història ens demostra que  les minories privilegiades amb forts lligams amb els gran partits amb capacitats actuals de govern, ací ara només seria el PP, suportades per l’alienació, la ignorància, la repressió,  la propaganda i la manipulació, ens volen fer creure que els desequilibris són justs i que cadascú és responsable de la seua situació, amb independència de factors externs.

Amb això es fomenta el pesimisme, la divisió social, l’individualisme, la desorganització. Es posen pals a les rodes del progrés col·lectiu.

Però també a la història estan els exemples dels camins de la raó, de l’ètica social, de la lluita per les llibertats, pels drets socials, contra els grans desequilibris.

Podem innovar consignes, usar les noves tecnologies de la informació i comunicació, facebook, twitter, blogs; però, al remat, només la unió i la organització farà surgir el contrapoder necessari i antagonista del poder actual que garantisca el futur.

Futur, hi ha, però no és fàcil.