Semblaran figues però són bacores.

Açò que vaig a contar-vos és de veres.

Després del diluvi, la causa del qual va ser l’entristiment que li va provocar al Nostre Senyor que els hòmens prengueren per mullers totes les que van voler  i que només pensaven a fer mal (Gènesi 6,1-6,8), Noé va plantar una vinya i va fer vi.

El Gènesi (9,20 -9,21) no menciona pas si el raïm era de giró o de marseguera, ni si el vi era jove, criança, reserva o gran reserva.

Tampoc no diu el Gènesi cap cosa de l’encontre que tingué el Nostre Senyor amb els fills de Noé: Sem, Cam i Jàfet.

Ni tampoc hi ha notícia de com Cam, que  es dedicaria al negoci de les caixes d’estalvi, enganyà Déu sobre l’orige del vi.

És la història que em va contar un home, conegut per Parra, que a més de ser porter del Pego, C.F.,  treballava a una altra caixa d’estalvis distinta a la CAM.

Parra, que també era un magnífic llaurador, em va relatar que a aquell encontre, no relatat per la Bíblia, el Nostre Senyor va veure que els fills de Noé bevien un líquid que no era sinó vi.

Els va demanar que li’l deixaren tastar.

En haver-ho fet, el Nostre Senyor els va requerir d’on havien aconseguit la beguda.

Cam, que no era un pel fi, va témer l’habitual ira del Nostre Senyor i va pensar que millor dir-li que ho havien tret de la figuera.

Perquè si l’informaven que era de la vinya podria haver  el perill que ordenara a un querubí que cremara la vinya amb la mateixa flama de l’espasa fulgurant que empraven per guardar el camí del jardí de l’Edén, d’ençà l’afer d’Eva amb la serp i la pomera.

Quina seria la sorpresa de Camps, vull dir de Cam (vaja confusió que he tingut), quan Déu  digué: Puix està boníssim! Que faça dos collites.

Aquesta, i no altra, és la causa perquè algunes de les figueres també fan bacores; en altres indrets conegudes  com figues-flors, nom molt bonic però que no aprofita per indicar amb rima que el 24 de juny (Sant Joan) aquest producte de la figuera-bacorera, verd o madur, és segur.