L’amortització no pot dependre de l’incompliment de les obligacions legals per part de l’Ajuntament

No tinc cap dubte que es podria extingir la relació social d’un empleat públic mitjançant l’amortització de la plaça que ocupara en qualitat d’interí o d’indefinit no fixe.

Però això no és possible en el cas dels empleats indefinits no fixes de l’Ajuntament de Calp.

Anem a veure per què:

D’antuvi la part dispositiva de l’acord de 26 de juny de 2008, no contempla sinó la provisió reglamentària de les places, no mai l’amortització.

Per poder amortitzar una plaça creada s’ha de justificar que no és pas necessària per al servei públic.

Les causes econòmiques no poden ser causa d’amortització per a una administració pública que no té esgotada la possibilitat legal d’obtindre més recursos, ni la possibilitat de disminuir les despeses.

Exemples:

Una revisió cadastral incrementaria els recursos perquè passarien a tributar terrenys i construccions que ara no ho fan.

O la funcionarització de tots els empleats públics estalviaria milers d’euros en cotitzacions  per atur, o l’eliminació d’assessors i càrrecs de confiança, com estava previst a l’aprovació inicial del pressupost vigent, també estalviaria milers d’euros.

Si es mira el codi de les places ocupades pels indefinits no fixes, cosa que es pot fer a l’acta del plenari que hom pot veure al final d’aquesta entrada, es pot observar que aquests codis tenen dos xifres separades per un guionet.

La segon xifra després del guionet indica l’any de creació de la plaça.

Hi ha places creades fa més de vint anys i les més modernes són de l’any 2007.

A més cal afegir que totes les places, totes, han sigut objecte de les ofertes públiques d’ocupació, o siga que l’Ajuntament les ha considerat com a necessàries.

Les ofertes obliguen a l’administració a iniciar el procés de provisió, circumstància que en alguns casos ja ha finalitzat, com és el cas de la primera plaça de la llista, per exemple.

En la resta dels casos el procés està revocat de forma grollera: s’ha deixat sens efecte un acord anterior de l’Ajuntament amb total infracció de normes bàsiques del procediment administratiu.

Per a aquesta corporació l’article 103 de la Llei 30/1992, la coneguda com a Llei de Procediment Administratiu no existeix.

Tot seguint regles elementals de criteri humà, no es pot sostindre que places creades i ocupades entre cinc i vint anys, i a més ofertades públicament, ara no siguen necessàries per a l’Ajuntament.

Això es podria dir de places no ocupades que, com s’ha fet, poden ser amortitzades, fins i tot es podria dir de places ocupades per un o dos anys, però no mai de places el període de creació, oferta o ocupació està entre els cinc i els vint anys.

Els especialistes, sens dubte, invocaran, a més de l’article 103 de la Llei de Procediment Administratiu, i els principis de l’article 3 de la mateixa Llei, el punt 4 de l’article 10 de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic i d’altres normes legals i reglamentàries.

Però, torne a dir que açò és merament divulgatiu, i la idea que m’agradaria que quedara és que la possibilitat d’amortitzar llocs de treballa  i d’enviar empleats a l’atur, no pot dependre de la manca de velocitat , o de la malaptesa (torpesa) que ha tingut  l’Ajuntament en complir l’obligació de proveir reglamentàriament places creades, ofertades i ocupades entre cinc i vint anys.

“Ex turpi causa non oritur actio”

Continuarem amb l’argumentari.

Bon dia.

Acta del plenari de l’ajuntament de Calp de 26 de juny de 2008