Decisions dintre de l’àmbit de l’administració de justícia que no semblen de trellat, i realment no ho són, Â hi ha i n’hi haurà tots els dies.
En el cas de Camps, s’ha d’admetre que el Codi Penal, per ara, no tipifica com a delicte la conducta de voler un ou, només un, a “un amiguito del alma”que t’ha fet uns regalets, encara que et considere un “gilipollas”; entre les coses que han eixit al judici.
Les conductes a enjudiciar haurien de ser altres, mireu: en la línia del que ha dit el ministre Montoro. O no?
Perquè és molt més greu i molt més perjudicial per a la societat, per exemple, fer una aeroport peatonal, sens avions, conquerit pels conills, que acceptar uns vestits de regal. O no?
Sempre que passen coses com les  de Camps, o les de Garzon -per cap dels dos tinc especial devoció-, me’n recorde de don Alberto Zoghbi, professor de Filosofia del Dret que m’explicà el seu concepte marxista: una eina per  protegir el regim històric vigent i els privilegis de les elits o classes dominants.
El veredicte d’ inculpabilitat de Camps ha provocat, en uns sectors de la societat, molta indignació.
Tanmateix, entre la classe política del PP, ara dominant, es manifesta una gran satisfacció.
Però esteu segurs que aquesta manifestació de satisfacció del PP és real?
De moment sembla que  han recomanat a Camps que es prenga unes vacances, quan el que tocaria, en coherència amb, la celebrada per ells, decisió del jurat, és restablir-lo en el seu càrrec de President de la Generalitat. O no?
El problema  del PP ara és què fer amb Francisco Camps.
No és el nostre problema.
Retroenllaç: Mi gnomo preferido « CambiaCalp