La següent pregunta seria: hi ha remeis?
Poden haure, però no serien d’efecte immediat.
Però abans d’enunciar cap remei, ens caldria saber què passa i entendre el present.
I per això, com diu Lourdes, cal saber d’història, perquè no es pot entendre el present si es desconeix el passat.
Si no entenem el present, en relació al passat, correm el gran risc, tot i els matisos, de repetir històries irracionals.
La situació de crisi econòmica, la baixa qualitat democràtica, el desprestigi i la mala imatge de la monarquia, la corrupció política, la ineficàcia del poder judicial, la resistència a reconèixer el dret a decidir, etc. no són mals exclusius d’aquests temps.
Aquestes situacions patològiques no són pas noves: les podem veure, per exemple, a l’època de l’anterior restauració monàrquica, en el període que va des de finals de 1874, fins l’adveniment de la República, l’abril de 1931.
El passat divendres, a Calp, vaig escoltar dir al catedràtic de dret constitucional, Manuel Alcaraz, dues sentències, arran de les quals i allò aprés de Lourdes sobre la història, Â configure aquesta entrada.
La primera de les sentències de  Manuel Alcaraz l’hauria pogut dir Pere Grullo, però és ben certa i molt adient recordar-la: La república és un règim més racional que la monarquia, la qual només serveix si conserva el prestigi i la bona imatge.
Imatge que ara no té la monarquia espanyola, restaurada per la voluntat de Franco.
I va de mal en pitjor, podríem afegir.
La segona sentència de Manuel Alcaraz venia a dir que els joves, i també els pares dels joves, estan desorientats, no saben per on han d’anar.
No va dir cap cosa dels avis dels joves, i jo tampoc en diré.
Tampoc diré si trobe igual de certa la segona sentència, com la de la comparació racional de la república i monarquia.
M’estime més creure que els joves són majoritàriament republicans, o siga més racionals.
Vull creure també, en sentir-los dir que els polítics, que integren l’actual règim, no els representen, que reivindiquen més participació, o siga més democràcia, que l’actual, pobra i escassa.
Bon dia.
Retroenllaç: El pony de Rajoy | CambiaCalp