PATIR DE FESTA

Dia d’argent

Hui, per si no ho sabíeu, és festa major a Calp.

Meteorològicament fa un dia xafogós.

(Mireu les dades al peu de la pàgina)

Són eixos dies de color argent, amb la mar plana i lluenta, amb l’horitzó indefinit, tal que no se sap on comencen les aigües, ni els aires i se senten rigorosament  els focs de les reaccions termonuclears del Sol.

Amb aquestes condicions, he tingut la sort de no sentir-la, s’haurà fet la despertada amb trons: la despertà.

Que no sé per quins collons, la despertà se sol acabar on  es comença.

En un itinerari de tipus circular, on algunes persones són despertades dues vegades i d’altres una o  no cap.

Seria més eficient, dic jo,  fer la despertà tot seguint un itinerari lineal, començant en un carrer i acabant en un altre llunyà, sens tornar a llocs on se suposa que aquesta mena d’invitació a la festa ja ha fet el seu efecte.

Les dones que han estat atrafegades pentinant-se, es posaran un elegant vestit i caminaran amb tacons generosos pels empinats carrers amb l’evident risc de torçada o distenció violenta d’alguna articulació inferior, altrament dit esquinç.

Batran amb obstinació els ventalls amb la intenció de crear particulars microclimes per suportar la calor.

Seguiran d’altres conductes objectivament patidores, que se suporten perquè és festa major.

Cal entendre que uns dels objectius de la festa és  lluir i com vaig dir quan vaig ser el batlle i tenia l’obligació de fer una salutació per al llibre de festes: per lluir  cal patir.

Que ens siga lleu, era i és el meu desig.

Gaudim del patiment de de la festa.

Un dels patiments que paga la pena.

Felicitats a totes les persones de Calp, i de tot el món.