Octopus vulgaris és el nom científic del polp ver o polp roquer.
Té un cap relativament menut, les pates potents, amb dues files de ventoses.
Està considerat el millor.
A les nostres costes també es pesca el polp blanc i el polp masquer, ambdós amb el cap relativament més gros i les pates més primes que el polp ver, amb una sola fila de ventoses.
A l’anterior entrada deia que havia d’anar a cals meus pares.
El motiu és que dilluns em vaig deixar uns polps vers que ma mare tenia congelats a la nevera i unes penques tendríssimes de Terraroca, destinat tot a fer una mena de putxero de polp que he fet per obsequiar a dos persones molt especials que han vigut a dinar.
El putxero de polp és un plat clàssic dels pobles del  l’antic Castell de Calp.
Per fer el putxero he emprat una cassola gran.
Dos cullerades d’un oli, Oro de las Villas, de Villanueva del Arzobispo, que em va proporcionar Tomás del Restaurant El Mirador.
Tot un clàssic de la restauració calpina, regit per Tomàs, a la sala, i la seua dona, a la cuina.
Excel·lents professionals i bones persones.
Abans de calfar l’oli vaig posar el polp a la cassola amb  totes les dents d’una cabeça d’all sens pelar, ceba, xirivies, nap, napicol, safanòries, tres trocets de carabassa, uns trocets d’api, unes fulletes de llorer i les penques de Terraroca que, com eren tendríssimes, no ha calgut bullir-les abans.
Tot això ho he sofregit dintre d’una cassola gran a foc mitjà, amb un pesic, no molt gran, de sal i un bon  xorroll de conyac.
En estar sofregit, solta bastant aigua, Â he posat una culleradeta de nyora molta.
Quinze segons  de remenar-ho tot i he afegit mig litre d’aigua. Cal tindre molta cura perquè la nyora no es creme.
En bullir, he baixat el foc, al número 3 de la placa d’inducció, i ho he deixat coure durant dues hores.
En estar cuit he afegit uns cigrons ecològics de pot que estan molt bons (Monjardin).
En una altra cassola, he sofregit una dent d’all gran tallada en sis o set trossos, uns quants garrofons, uns fesols, uns trossets de bajoca plana, uns pèsols i uns poquets cigrons del pot anterior.
He sofregit 150 grams d’arrós.
Inmediatament he posat una culleradeta de café de nyora molta i pimentó fumat de la comarca extremenya de la Vera (que un dia ja us vaig explicar que és de prop del poble de César Sánchez, Navalmoral de la Mata.) i tot seguit he començat a traure el brou de color obscur que s’ha fet a la cassola del polp, tot afegint-ho a la cassola de l’arrós.
El volum, tres parts d’aigua per part d’arrós que era del tipus bomba. El de Pego, degut a la qualitat i temperatura de l’aigua del Bullent, és el millor.
En bullir he baixat el foc al número 3 i després d’uns 18 minuts el resultat és aquest.
Retroenllaç: Valencia al nivel de bono basura « CambiaCalp