No em sembla bé ni el tancament de la TV Calp ni l’acomiadament d’empleats públics.

Hi ha qui té la tesi que en tot aquest afer del tancament de la TV i els acomiadaments dels empleats públics planeja l’ombra de la irresponsabilitat, la injustícia i la intenció de vulnerar  drets dels treballadors.

Perquè hi hauria manifesta irresponsabilitat en el tancament d’un mitjà públic de comunicació que ha costat molts esforços econòmics i humans, els quals s’han llançat a perdre amb perjudici econòmic i social per a Calp.

Hui que és el dia de la Constitució i front els arguments que basen el tancament de la TV Calp en qüestions de legalitat, caldria recordar que mantindre un mitjà de comunicació públic, a més de ser una activitat definida per la Llei General de la Comunicació Audivisual com un servei essencial d’interés econòmic general, és fer  exercici del dret a proporcionar i rebre informació; dret definit a l’article 20 del text constitucional el qual fa 30 anys que es va sotmetre a ratificació popular ( no com la darrera modificació que s’ha fet  a esquenes de tot els pobles de l’estat).

Hi ha injustícia perquè s’acomiaden persones que porten anys treballant a l’Ajuntament, de Calp sens cap expedient en contra, cosa que no es pot dir de qui feia el registre d’entrada des del seu propi ordinador sens estar present al lloc de treball.

Hi ha injustícia perquè, alhora que s’envien traballadors a l’atur es contracten assessors i personal de confiança.

La possibilitat de contractar assessors i personal de confiança estava eliminada per la redacció i aprovació inicial del pressupost 2011. Aquesta possibilitat ha estat introduïda amb el beneplàcit sorprenent del PSOE de Calp o de Antonia Avargues (Verds- Independientes) que recordem, al remat, van votar a favor del pressupost, quan ho havia fet en contra, a principis d’any, simplemet perquè l’alcalde n’era una altra persona.

I sembla que hi ha intenció de vulnerar drets dels treballadors quan s’analitza tota aquesta manera d’actuar, tot executant acords que no són ferms, adoptats sens estar prèviament inclosos a l’ordre del dia del plenari, per procediments extraordinaris i d’urgència que no estan ni formal ni materialment justificats.

Hi ha qui té la tesi que damunt de tot això, per les circumstàncies que envolten la qüestió, planeja l’ombra d’estar davant de l’adopció, a postes,  d’una resolució manifestament infjusta que frega la prevaricació administrativa.

És una tesi que hom pot fer valdre davant els tribunals.

Perquè com diu l’article setè del Codi Civil la Llei no ampara l’abús dret o el seu exercici antisocial.