Mala notícia. Però és el que tocava fer.

L’ínclit Alfons Padilla (el mateix que va escriure que hi havia una pujada encoberta del tipus de l’IBI o que li va fer un foto a un contenidor de fem no selectiu i va escriure que els esforços dels veïns de Calp per reciclar se n’anaven a la basura), hui, amb la seua mala bava habitual vers la meua persona, escriu aquesta notícia .

Amb els temps que corren és una mala notícia perdre uns litigis i que hages de pagar 44.000 euros de costes (supose que la xifra serà bona, jo no la sé).

L’Ajuntament de Calp va ocupar, com tot el món sap, uns terrenys de forma il·legal.

Uns terrenys rústics que feia temps que no es cultivaven, cosa que es pot comprovar amb les imatges històriques de google earth, o maps.

Per ocupar aquests terrenys rústics ens van condemnar con si allò fóra un terreny per a aparcament d’un aeroport a una quantitat unes 10.000 voltes el valor fiscal del terrenys (no és capa errada: 10.000 voltes el valor fiscal).

La condemna es basa en un informe d’un pèrit judicial.

Compare aquesta condemna com si a una persona que li ha pegat una bufetada a altra, cosa que és il·legal, la condemnaren per assassinat.

Sentències que són errades hi ha tots els dies.

La justícia no és pas infal·lible.

Hi ha també sentències de difícil comprensió per la ciutadania (la de Marta del Castillo n’es un exemple).

Però davant la notícia de l’ínclit Alfons Padilla, cal dir que l’Ajuntament té l’obligació legal d’exercir les accions  pertinents per a la defensa dels seus drets.

I l’Ajuntament de Calp, no només Ximo Tur del Bloc, té el convenciment que un pèrit que diu que per l’ocupació d’un terreny rústic abandonat cal pagar com si fóra l’aparcament d’un aeroport alguna responsabilitat té. O no?

I per això se’l va demandar. I tocava fer-ho.

Si hagués eixit bé, hui l’inclit Alfons Padilla estaria dient, que la tàctica de l’Ajuntament dirigit de manera excepcional per l’alcalde César Sánchez ha lograt disminuir el perjudici que anteriors sentències han ocasionat al poble de Calp per l’ocupació dels terrenys.

No ha eixit bé i cal lamentar-ho, però la tàctica no és de cap alcalde, ni tampoc ho és el litigi.

És de l’Ajuntament com ho és l’expedient per responsabilitat patrimonial que , aquell alcalde, va ordenar obrir, del qual m’han informat que està al Tribunal de Cuentas..

I clar, qui puga resultar responsable per l’expedient de responsabilitat patrimonial podria argumentar que l’Ajuntament no ha fet tot el possible per reduir l’exagerada quantitat que s’ha hagut de pagar per una ocupació, encara que siga il·legal, d’un terreny rústic sens cultivar.

El perjudici per l’ocupació no val el que ha pagat l’Ajuntament i que podrien pagar qui estan investigats pel Tribunal de Cuentas.

També cal recordar que entre els membres de la corporació que hi havia quan es van ocupar els terrenys estava César Sánchez. Però ell, igual que amb els pagaments de Colsur o amb l’endeutament que es va contraure per aquell temps, o amb les factures pagades sens partida del pressupost, ni expedients, no té res a veure, encara que hi conste en actes el seu vot favorable.