En referència al nombre de treballadors de l’Ajuntament de Calp, fa pocs dies, una periodista em preguntava si no em semblava que sis-cents (600) eren massa.
No és la primera vegada que em pregunten en aquests termes.
Com tampoc és la primera vegada que conteste que si tots són productius no mai són massa.
En sentit contrari, si no ho són de productius qualsevol nombre d’empleats sempre serà excessiu.
El que mai no he fet, i em sap greu no haver-ho fet abans, és desmuntar la premissa falsa de la pregunta, instal·lada, fa temps, al subconscient col·lectiu de la societat calpina.
Els empleats públics de l’Ajuntament de Calp no són pas sis-cents (600).
Hom pot veure la realitat a l’acta del plenari del 26 de juny de 2008 que s’adjunta a aquesta entrada.
Llavors hi havia cinc-cents vint-i-un (521) empleats. Aquestes són les dades
La filosofia, insolidària i cruel, partidària de l’anunciada amortització, injusta i contrària a dret, amb l’ajut dels mitjans de manipulació mediàtica, paradigma dels quals són les notícies difoses per Alfons Padilla i Neus Gómez, han convertit la falsedat dels sis-cents (600) treballadors en una premissa acceptada, igual que amb els setanta milions de deute o el cost de la TV.
Ha segut el triomf de la coneguda tècnica feixista de Goebbels, una mentida, simple i vulgar, repetida moltes vegades, ha esdevingut veritat.
Ja ho heu vist: he qualificat l’amortitzacióÂ d’insolidària, de cruel, d’injusta i de contrària a dret.
Les qualificacions d’insolidaritat i de crueltat formen part de particulars sensacions valoratives personals, amb càrrega ideològica.
Però les qualificacions d’injustícia i de contrària a dret, les puc justificar amb arguments tècnics-jurídics, cosa que faré en successives entrades, amb la intenció de facilitar arguments per a les defenses dels drets subjectius dels treballadors que es vulneraran en el cas de dur-se a terme l’anunciada amortització.
L’amortització, tal com està prevista, no és, com ens han venut, cap decisió imprescindible per combatre la crisi municipal.
A més, vulnera principis bàsics del dret.
Fa pocs dies, Violeta Rivera, a una reunió casual, al bell mig del carrer Portalet, ens va manifestar plenament, tot citant un recordat secretari, el primer principi vulnerat que tractaré a la propera entrada.
“Don Manuel Miró me dijo que el Ayuntamiento no puede venir contra sus propios actos”
Ja en parlarem d’això.
A continuació el link per veure l’acta del plenari on es van declarar  indefinits no fixes fins la provisió reglamentària, els empleats contractats amb frau de llei.
Retroenllaç: La pasta de dientes sin flúor y chorradas varias « CambiaCalp