La regeneració, formal i material, de la democràcia a l’estat espanyol.

Aquesta serà la primera entrada, on reflexionaré públicament sobre la regeneració, formal i material, de la democràcia a l’estat espanyol.

En parlar de regeneració formal em referiré a allò que determinen, o haurien de determinar, els texts normatius – le lleis-, en especial la constitució, de la qual considere imprescindible la seua reforma.

En parlar de regeneració material faria referència, si hi ha, o no, diferències entre els objectius determinats pels texts legals i la realitat observable.

Els principis enunciats per la vigent constitució serien formalment correctes, si més no, en allò que pertoca als drets individuals de les persones.

(Altra qüestió seria la negació als pobles del dret a decidir com volen governar-se,  que no ho  considere ni ajustat a dret, ni a la raó.)

En efecte:

Hi es diu, a l’article 1,  que es constitueix un estat social i democràtic de dret, que propugna com a valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític.

Abans, en el preàmbul, es manifesten els següents desitjos:

• D’establir  la justícia, la llibertat i la seguretat.
• De promoure el bé de tots.
• De garantir la convivència de conformitat amb un ordre econòmic i social just.
• De consolidar un estat de dret que assegure l’imperi de la llei.
• De protegir totes les persones en l’exercici dels drets humans, les seves cultures i tradicions, llengües i institucions.
• De promoure el progrés de la cultura i de l’economia per tal d’assegurar a tothom una qualitat de vida digna.
• D’establir una societat democràtica avançada.
• De  col·laborar per enfortir les relacions pacífiques i de cooperació eficaç entre tots els pobles del planeta.

Societat democràtica avançada, qualitat de vida digna, protecció de cultures i llengües, l’imperi de la llei, ordre econòmic i social just, llibertat, justícia, igualtat, estat social…. totalment d’acord.

Però no cal molt de temps per apreciar les primeres disonàncies, per exemple, respecte del concepte de societat democràtica avançada.

Preguntem-nos.

És avançat democràticament, totalment avançat, un estat on el poble no pot escollir al cap de l’estat, com fan, per exemple, a França -Hollande- o als EUA -Obama-?

És avançat democràticament un estat on el poble no pot prendre la iniciativa de reformar la constitució, però sí que es pot reformar sens referendum, com s’ha fet fa poc amb l’article 135 per afavorir els mercats de capital?

És avançat democràticament un estat on els referenda – plural de referendum- no són vinculants, sinó només consultius; on es rebutgen sistemàticament la pràctica totalitat de les iniciatives legislatives populars; on el poble no pot sotmetre a ratificació popular  les lleis que ixen dels parlaments com, ara, es fa a Suïssa?

És avançat democràticament un estat on els electors només poden triar sobre llistes tancades, on tots els vots no compten igual a l’hora d’escollir representants polítics?

Un estat avançat democràticament és un estat on el poble pot escollir al cap de l’estat, on les decisions del poble són lleis vinculants, on tots els vots compten igual, on pots votar a les persones i no a unes llistes.

I acabe, per hui. Un altra entrada parlarà de qualsevol dels altres principis mencionats.

Però amb el que està ara d’actualitat, no dec acabar sens fer altra pregunta.

No és la corrupció generalitzada percebuda sinó una conseqüència  perquè en aquest estat no regeix l’imperi de la llei?

D’això – l’imperi de la llei– tractaré a la propera intervenció.

No sé si sabran aquests què significa això de l’imperi de la llei.