La regeneració democràtica, formal i material, a l’estat espanyol. El poder judicial.

El 20 de febrer de 2013, segons indica el jutge Joaquim Bosch al seu compte de Facebook,  2553 jutges, el 62%  es van posar en vaga.

Els jutges Bosch i Armengol, degà del jutges de Madrid.

Una vaga, segons el propi Joaquim Bosch que és portaveu de l’associació Jutges per la Democràcia,  a favor dels drets dels ciutadans, del servei públic de la Justícia i de la independència judicial. I en contra de la corrupció, de les taxes, de la legislació hipotecària i dels indults abusius.

Darrere del jutge Bosch, cap a la dreta de la foto, hi ha un home que porta un cartellet, on es pot llegir el que és un dels punts essencial de la qüestió: sens independència judicial no hi ha estat de dret.

No és la meua intenció fer cap article profund sobre el poder judicial, ni puc ni aquest és el lloc, només vull fer un esbós enumeratiu, purament intuitiu, de les mesures perquè, al meu entendre, hi haja la independència judicial que menciona el jutge Bosch; perquè els drets dels ciutadans estiguen protegits i tinguem un servei públic de Justícia que siga fre a la corrupció i d’altres situacions injustes i patològiques des del punt de vista social.

Heus-ne ací unes quantes:

• Els jutges caldria que no mai tingueren més feina que aquella que raonablement puguen abastar i resoldre amb eficiència.
• Els jutges  i tribunals caldria que tingueren més respecte pel temps dels ciutadans i professionals col·laboradors de l’administració de justícia.
• Els jutges caldria que, com a contrapés al positivisme legal, tingueren més presents principis de dret com:
  1. El de bona fe.
  2. La interdicció de l’abús i l’exercici antisocial del dret.
  3. L’aplicació de la llei tot tenint en compte la realitat social i econòmica en què s’ha d’aplicar.
  4. El de seguretat jurídica i confiança legítima.
• El dret de gràcia, la concessió d’indults,  caldria que fóra menys discrecional i amb més control judicial.
• Caldria que no mai se superés a cadascuna de les oficines judicials, jutjats, tribunals, registres, fiscalies…, una ràtio raonable de qüestions a enjudiciar i pendents.
• Caldria que en superar-se la ràtio anterior es creés automàticament una nova oficina judicial o de la fiscalia.
• Caldria modificar les normes, en absolut democràtiques,  d’accés a la judicatura i de provisió de jutjats i tribunals. També respecte del Ministeri Fiscal.
• Caldria que els membres del Consell General de Poder Judicial foren triats democràticament pels ciutadans.
• Caldria que el dret a l’advocat d’ofici fóra universal.
• Caldria eliminar totalment les taxes judicials.

I com quan dèiem allò dels manaments de la llei Déu que es resumien en dos*, totes aquestes mesures també es resumeixen en dos: 

Una, més recursos, i dos, més democràcia.

*Estimar Déu sobre totes les coses i el proïsme com a si mateix. (Per què el diccionari no contempla “proïsma”?)