LA MAR, PLANA

Com sempre si feu click damunt les fotos le veureu més grans.

La darrera foto és la imatge d’un petit ser alat que observa la magnificiència del moment diari de l’eixida del Sol.

Segons les escriptures sagrades de jueus i cristians, va ser creat el cinquè dia de la setmana, amb la resta d’animals.

El següent dia, el sisè, sempre segons les esmentades escriptures, Déu va crear l’home i la dona.

I el setè dia, acabada ja la creació, Deú totpoderós, va reposar, tot i que no li era necessari, perquè en la condició de Déu totpoderós no és pot concebre que estigués cansat.

És inescrutable per què Deu va trigar sis dies en crear la llum, el cel, la terra i la mar, les plantes, els animals, l’home i la dona, en definitiva, totes les coses, visibles i invisibles.

De fet ho hauria pogut fer en un sol dia, en dos, en tres o en 4.745.000.000.000 que és un càlcul aproximat dels dies que han passat, segons els astrofísics, d’ençà el famós Big-Bang.

Són uns tretze mil milions d’anys, tot i que el jueus que porten el compte des que les escriptures indiquen que el món fou creat, només diguen que són 5.773 anys.

Bo, siga com siga, sí que puc acreditar, amb proves gràfiques, que un pardalet petitet, no sé què hauran fet la resta d’aus, sembla que ha vist l’eixida del Sol damunt un pal pintat de verd i que, llavors, la mar estava plana.

Bon dia a tothom, inclosos els empírics.