Definitivament el meu successor en l’alcaldia de Calp, César Sánchez, sap d’art polític: és un dels bons.

Aprofita per la política, no tingueu cap dubte.

Ací teniu un exemple:

Hui els diaris locals porten notícies amb els següents titulars:

Calp excluye a sus concejales de las mesas de contratación para decidir adjudicaciones

La propuesta del alcalde persigue “dotar del máximo rigor y transparencia estas decisiones” ya que, de este modo, sólo prevalecerán los criterios técnicos de los trabajadores municipales, que son los “cualificados”

Los ediles de Calp no participaran en la adjudicación de contratos a empresas

O siga, que et traus de damunt una feina pesada i tediosa i tens la gràcia de convertir-ho en una decisió que dota a la contractació del màxim rigor, transparència,  i que  generarà confiança en l’administració de l’ajuntament.

Xe, millor impossible.

Cal, però, saber que les taules de contractació no contracten, fan les propostes de contractació després de fer una de les feines més tedioses per a un polític.

Ho sé, evidentment, per experiència, perquè no vaig tindre la gràcia d’escaquejar-me’n d’hores i hores de taules de contractació.

Perquè, a més, durant el temps de la meua alcaldia, entre la contractació ordinària, els dos anomenats plans Zapatero, el pla Confiança de la Generalitat i el Pla d’Acció Comercial, es pot constatar que ha segut el període de màxima activitat de contractació en la història de l’ajuntament de Calp, fins ara: hores i hores de feina, tot veient propostes de tot tipus.

Una taula de negociació, si hi ha concurrència, es pot passar algunes hores només obrint, en audiència pública, els sobres que porten la documentació de les propostes dels aspirants a contractistes.

Documentació jurídica, tècnica i econòmica.

És una feina ben feixuga que comporta l’anàlisi de la capacitat per contractar de qui ha presentat les propostes; qüestió que comporta llegir-te una gran quantitat de documentació, moltes vegades, força complicada.

Una vegada oberts els sobres de les propostes tècniques i econòmiques, han de quedar a l’abast de tots els contractistes i persones que vulguen veure-les, amb capacitat de fer al·legacions: pregaves perquè no hi hagueren.

Després, els serveis jurídics i tècnics de l’ajuntament informen tota la documentació d’acord amb les bases de la contractació i la llei.

Aquests informes qualifiquen les propostes perquè la mesa de contractació faça les propostes de contractació a l’òrgan competent que, segons la categoria del contracte, pot ser l’alcalde, un regidor amb delegació o el plenari.

La decisió final de la contractació, en tot cas i com hem vist, correspon sempre a un òrgan polític de l’ajuntament.

I jo trobava que la meua obligació era estar a les taules de contractació, i contribuir perquè el procés es desenvolupara d’acord amb les bases i les normes de la pròpia contractació.

Però estava enganyat, hauria segut millor no passar-me hores i hores en  taules de contractació, pels motius al·legats, segons els diaris, pel meu successor: màxim rigor, transparència i generació de confiança.

Així són les coses.

Bon dia.