LA DECADÈNCIA DE LA CULTURA I LA MENTALITAT DEMOCRÀTICA

M’he llegit l’auto del jutge Pedraz de l’Audiència Nacional, on acorda l’arxiu de les actuacions judicials obertes arran els fets del 25S, per no ser constitutius d’infracció criminal, segon l’opinió, que compartisc, del magistrat.

L’auto, como tota obra humana, serà millorable i tindrà el seus defectes, a més d’un excés, que trobe fins i tot simpàtic, quan en el fonament huité es refereix a la “convenida decadencia de la denominada clase política”.

(Sempre que algú deshonora la classe política en general me’n recorde del que va dir Ortega y Gasset i que podeu veure ací: Ortega 1921)

Excés que ha provocat el del portaveu adjunt del PP en el Congrés dels Diputats, Rafael Hernando, qui ha qualificat el magistrat de “pijo ácrata”, que ve a ser com un fatxenda que voldria destruir tota autoritat.

Cosa que per a Hernando deu ser molt pitjor que “pijo fascista” que d’acord amb les definicions que fa el diccionari de la RAE, seria com una  persona excessivament autoritària (“fascista”) que manifesta gustos d’una classe social acomodada (“pijo”).

L’auto del jutge Pedraz no es perfecte, però reflecteix una cultura i mentalitat democràtica que no s’aprecia en les conductes que intenten criminalitzar l’exercici d’un dret fonamental i constitucional, com és el de manifestació.

Cultura i mentalitat democràtica que no s’aprecia, per exemple, en les opinions de l’exministre Mayor Oreja.

Cultura i mentalitat democràtica que no s’aprecia en una actuació policial que hauria d’estar encaminada a la protecció de l’ exercici del dret a la manifestació i no a rebentar-lo grollerament, tot fent cas omís dels principis que han d’inspirar l’actuació de les forces de seguretat de qualsevol estat democràtic i que es recullen a les lleis.