INGENUS, INNOCENTS I CANDOROSOS

Ingenus, innocents i candorosos.

M’incloc.

Som totes les persones que, alguna vegada, hem cregut que des del franquisme havíem arribat un estat social, democràtic i de dret.

L’estat social, si alguna vegada n’havia, es desmunta per moments.

D’episodis exemplars hi ha un fum: retallades mils: sanitat, educació, seguretat social, desnonaments, pujada de tributs indirectes…

Democràtic? Només participem, en el marc d’una legislació electoral impresentable, en l’elecció de càrrecs que ocuparan majoritàriament els partits dinàstics integradors de l’establishment, que s’han procurat, amb la present llei electoral, el manteniment de les parcel·les de poder que permeten una gestió de les qüestions públiques, allunyada dels interessos generals; en altre sentit, es fa una gestió destinada a la protecció dels interessos particulars dels poders fàctics i les classes dominants.

La participació del poble en la gestió dels afers públics és impossible.

Estat de dret?

Ni n’hi ha separació de poders, ni independència del poder judicial, ni igualtat davant la llei, ni res que se li parega.

Per sort, per dissort, segons des d’on es mire, el nombre d’ingenus, d’innocents i de candorosos encara és massa elevat. No?