Les primeres hores del matí han estat boiriguinoses, però la mar, en calma, a la badia de Calp.
Al panorama sociopolític de l’estat espanyol, amb una escassa democràcia postfranquista, també hi ha molta boira, però de calma ben poca.
Aquesta és una democràcia on es pot observar la participació en el joc polític amb èxit de subjecctes i d’organitzacions que no són pas de democràtics, ni en la seua ideologia, ni en la seua organització, ni en el seu funcionament.
Organitzacions que, a tothora, fan trampes justificades per un entramat mediàtic potent.
En una democràcia, on imperés de debò el principi d’igualtat, qualsevol partit que fera trampes en la seua financiació, en les despeses electorals i que a més no condemnés explícitament tot règim antidemocràtic, els càrrecs electes d’aquests partits haurien de perdre la condició de tal, en virtut de les disposicions de la llei electoral.
Feta la trampa, no hi jugues més.
Això és molt més important que qüestionar el principi de la presumpció d’innocència i voler establir efectes polítics a situacions de precondemna com la que es troben  els imputats.
De la velocitat de la resolució dels casos als tribunals,  així com dels  (pre) judicis paral·lels,  dels mediàtics i de “la pena de telediari”, en parlarem un altre dia.
Retroenllaç: “Mañana hablamos” | CambiaCalp