Espanya estat democràtic.

España és un estat democràtic, això diu la seua Constitució.

També diu la Constitució que ho és de social.

No cal llegir gaire, ho trobareu a l’article 1.

Els diccionaris diuen que democràcia és una paraula que deriva del grec i que vol dir govern del poble.

Però hui, entre d’altres coses, he llegit un periodista que qualifica de populacho les persones que exerceixen el dret fonamental de manifestació i, alhora, troba bé que la policia carregue contra uns estudiants d’institut de València que estaven manifestant-se, en contra de les retallades socials.

En un altre lloc, he vist que hi ha una fundació Francisco Franco que s’ha empipat perquè un artista contemporani haja exposat a la fira Arco de Madrid una figura de Franco dintre d’un frigorífic.

Això ho considera “una ofensa que ninguna civilización puede tolerar” i pensa demandar Jaime Alonso autor de la peça.

Ja saben els artistes plàstics que no deuen posar ni a Franco, ni a Hitler, ni a Mussolini dintre de cap frigorífic perque seran demandats per les fundacions Franco, Hitler i Mussolini.

Perquè pense que si hi ha fundació Franco també hi deu haver fundació Hitler i Moussolini a Alemanya i Itàlia respectivament, no?

Repare que el primer dignatari d’aquest estat democràtic, el Cap de l’Estat, és un monarca que transmet la seua condició per herència i que el poble no hi pinta res, tot i ser açò un estat democràtic.

Diuen que hi ha més de 5.300.000 aturats i el govern, d’aquest estat democràtic i social, per Decret Llei, que és una cosa prevista per a situacions d’urgència, aprova unes mesures amb rang de Llei que faciliten l’acomiadament. I això es ven com reformes per incentivar l’ocupació.

Estes coses fan que em vinga al cap un tal Montesquieu que com és francés tindria, si visquera ara,  enveja del mundial i l’europeu de la roja, dels Tours de Contador, dels Roland Garrós de Nadal, del seguici de trofeus del Barça, i del cop de manró de Genovés II, etc.

Per altra banda, també he llegit que les rendes empresarials superen, per primera vegada,  les rendes del treball.

Com pot ser això en un estat social on deu haver, per lògica, més treballadors que empresaris?

I, per ultim però no per acabar, me’n recorde del que diu l’article 166 de la Constitució, que no preveu la iniciativa popular per a la seua reforma.

Esta és una democràcia social rara.

La de Franco com era?

Ah. Sí! Orgànica. Democràcia orgànica.