Els Reis d’Orient

Com tothom sap, aquesta nit vindran els Reis d’Orient, carregats de regals.
De vegades, com al vídeo anterior, es posen disfresses per passar com si foren els pares.
De fa un temps s’ha escampat la mentida que el Reis d’Orient no existeixen.
Això no és de veres: els he vist algunes vegades, sobretot a València.
Primer anaven en cavalcada pel carrer la Pau i voltants i després ens deixaven regals, o a casa dels meus pares, o a casa del tio Pascual i la tia Rosita.
Un any, tal dia com hui, els vaig sorprende a cals tios.
Ja sabeu que tenen la dèria de no deixar-se veure quan reparteixen regals per les cases.
No passa igual quan ho fan a altres llocs, com a la Casa de Cultura.
Els Reis se n’anaven despenjant-se per la finestra que donava al carrer Honorato Juan de València; ens havien deixat tot allò que els havien demanat per carta i algunes coses més. Com bons xiquets que n’erem!
A tots, excepte a Rosarin que, com dubtava de l’existència dels Màgics, en lloc de deixar-li la nina que havia demanat, li van deixar un patinet no molt gran.
Ses Majestats, Melcior, Gaspar i Baltaser, ho van deixar escrit a una nota col·legiada, signada pels tres.
Però no us amoïneu, els Reis no van perllongar gaire el càstic al dubte, i la nina, natural d’Onil, i que parlava en estirar una anella que tenia a l’esquena, va aparèixer dintre d’un armari, amb altra nota que va desfer l’enrabiada tristor de Rosarín, alhora que arrancava l’amable somriure,  amb bigoti perfilat, del tio Pascual,  qui sempre em cridava en rus: Ximoxenco!!