El que s’hauria de corregir de l’administració de justícia.

I també de la cultura política, diria.

Tothom comentarà el verdicte del jurat que ha declarat no culpables Francisco Camps i Ricardo Costa de delicte de suborn passiu de funcionari, en castellà “cohecho”.

Unes persones estaran a favor de la decisió, d’altres en contra, però tothom hauria estar d’acord en què l’enjudiciament d’uns fets no hauria de durar el que dura, en aquest cas al voltant de dos anys i mig.

L’administració de justícia és ineficient en tots els sentits.

A més del temps que s’ha trigat en enjudiciar les relacions, formalment no delictives, de Camps i Costa amb “amigos del alma” als quals se’ls vol un ou, està  el cost en diners d’aquest procés i el de qualsevol altre que, al remat esdevenen cars i kafkians. Si no tots, quasi tots.

Si el cost en temps i diners és excessiu, també ho és altre aspecte de tots els enjudiciaments amb repercussió pública, sens excepció.

I aquest aspecte no és altre que el comportament general del públic, dels mitjans de comunicació i, en especial, de la classe política.

Segons el biaix ideològic, les suposicions i els prejudicis van en un sentit o en un altre, i el principi de la presumpció d’inocència pot esdevindre de culpabilitat, como si estiguerem en temps de la Inquisició.

I aquest és l’aspecte cultural i polític que no funciona i sembla que hi ha molt d’interés perquè no funcione, ni cale en la consciència del públic, com d’altres principis de dret polític.

Per acabar. No és el mateix ser, de debó, no culpable, que et declaren, formalment, no culpable. M’explique?