El PP2 i els guanys d’una residència inexistent.

S’ha publicat pel diari Información una notícia sobre dos litigis de l’Ajuntament de Calp.

Al primer litigi ja hi ha una condemna ferma que obliga a l’Ajuntament a tornar unes quotes d’urbanització del Pla Parcial del Port o PP2.

La tasació de les quotes d’urbanització es va fer mal, segons els tribunals.

A uns propietaris se’ls va cobrar de més del que tocava.

Això  signfica que a d’altres se’ls va cobrar de menys del que haurien d’haver pagat.

Perquè les quotes d’urbanització són com les quotes, salvant les distàncies, d’una comunitat d’un edifi. Si a un propietari li cobres de més, és que hi ha a qui li has cobrat de menys.

Ara s’obliga a l’Ajuntament a tornar les quotes que es van cobrar de més.

Aleshores, primera cosa que s’hauria de saber, cal demanar a qui va pagar de menys que pague el que hauria d’haver pagat.

També caldría demanar responsabilitats a les persones que van propiciar que s’aprovaren unes quotes incorrectes que han causat beneficis a les persones que van pagar de menys i, d’antuvi, perjudicis a l’ajuntament que ha de tornar el que s’ha cobrat en excés.

El segon plet el posa el concessionari de la residència geriàtrica que hi ha als terrenys municipals on estava l’antic camp de futbol a l’avinguda de la Generalitat, darrere del magatzem d’Ausina.

El concessionari és Bancaixa de la qual n’és president Jose Luis Olivas, que va presidir la Generalitat després que Eduardo Zaplana fos nomenat ministre del govern d’Aznar.

El concessionari, he vist les xifres, perd diners en aquesta residència que està en marxa.

Però, segons la seua tesi, la causa de la pèrdua és que l’Ajuntament no li ha proporcionat terrenys per fer una segon residència. Cosa que sembla ser un compromís adquirit per l’Ajuntament quan governava  Javier Morató.

I la pregunta seria, si amb una residència perds diners, trobes que amb dos en guanyaries, o perdries encara més?

Doncs Bancaixa, concessionari de la residència, pensa que amb dues residències no perdria més, sinó, al contrari, hauria guanyat diners i calcula el lucre cessant, diners deixats de guanyar, en la quantitat que diu la notícia: 11,4 milions d’euros.

Altra pregunta és: quina és la tesi que oposarà l’Ajuntament a la pretensió de Bancaixa?

Perquè si fem igual com en el cas del recinte ferial i comencem a discutir la quantia d’un lucre cessant que no té causa, com vam discutir la quantitat de cotxes que haurien pogut aparcar en un surrealista aparcament, la cosa pot resultar pitjor encara que la del recinte.

La tesi de defensa, en la meua opinió, ha de ser: gràcies m’ha de donar, per no haber-li obligat a fer una altra residència, perquè hauria perdut més diners. Retire la demanda que és molt temerària.

I, per altra banda, dic jo que si tenim un alcalde que ha estat en el gabinet del President de la Generalitat, és diputat de les Corts i membre del PP, alguna gestió per a què es retire la demanda podrà fer.

Molt millor que córrer el risc d’altra sentència de difícil comprensió, davant una demanda temerària.