EL MINISTRE WERT? EL RESPONSABLE DE LA LOMCE ÉS RAJOY.

O és que Rajoy no ha estat qui l’ha designat i el manté com a ministre d’educació?

Sovint identifiquem una determinada acció política com a responsabilitat del ministre del ram corresponent.

I això no és realment així.

En primer lloc, tot i que formalment  és el rei qui nomena i separa els ministres, és el president del govern qui fa les propostes, les quals sempre són acceptades pel cap de l’estat.

Segon: és el president del govern qui determina què és el que es tracta als consells de ministres on s’aproven el projectes de llei que després es tramitaran a les corts.

La LOMCE (Ley Orgánica para la Mejora de la Calidad Educativa) constata, una vegada més, que a l’estat espanyol hi ha una religió oficial de facto i també de iure, per molt que es diga el contrari.

Tots els governs, que han pertangut als dos partits de l’establishment, han perllongat els privilegis materials, recalque materials, que l’església va aconseguir amb el concordat vigent signat entre l’estat espanyol i l’estat vaticà a l’any 1953, vigent el règim franquista.

Hi ha diferències en allò que pertoca a les qüestions dogmàtiques entre PP i PSOE, és evident.

El PP sol cedir a les pressions de l’església i el resultat, en el cas de la LOMCE,  serà que la religió serà, si Déu no hi posa remei, una assignatura avaluable i amb incidència als expedients acadèmics.

Com ja s’ha dit per les xarxes, en religió s’ensenyarà que l’aigua es pot convertir en vi, mentre el professor de química dirà que això no pot ser.

La veritat és que es deuria de dir, pense jo, que: “hi ha qui afirma, Sant Joan Evangelista, que a unes bodes Jesús va convertir aigua en vi” (a la classe de religió) i, per altra banda, a la classe de química: “no hi ha cap evidència empírica que constate el fet que de l’aigua, sense més, es puga fer vi, el qual és un producte de la fermentació alcohòlica del suc de raïm, altrament dit most”.

I ara, per acabar,  manifestar, al meu blog,  un tret de la meua ideologia particular, que compartisc amb moltes persones; exposada sens intenció de cap imposició, ni pretensió que siga tema de cap assignatura.

Les concepcions religioses metafísiques, de caire dogmàtic, pertanyen al domini exclusiu de l’apreciació individual i lliure de les persones. 
L’ensenyament de cap dels dogmes religiosos no hauria d’estar doncs a càrrec de l’estat, si és constitucional que cap confesió no té caràcter estatal. Tal ensenyament s’hauria de fer, en tot cas, a càrrec de les institucions religioses, tot respectant la llibertat ideològica, religiosa i de cult de les persones i comunitats.