Hi ha una dita, compartida per moltes persones del món jurídic  sobre el dret internacional, l’enunciat de la qual és aquest: .
 El dret internacional es divideix en privat i públic.
El privat no és internacional i el públic no és dret.
Això és diu, en primer lloc, perquè les normes de dret internacional privat aplicables a l’estat espanyol podem trobar-les, fonamentalment, als articles que van del número 8 al 12 del Codi Civil.
I perquè el dret internacional públic, aquell que té per objecte principal regular les relacions entre els estats, aquests l’observen segons el grau de potència militar que puguen desplegar, o la pressió que puguen suportar.
El vergonyós episodi que ha succeït amb la retenció, en Viena, durant 14 hores, de l’aeronau que transportava, Evo Morales, primer president indígena de Bolivia, ocasionada per la negativa de pas d’alguns estats europeus, entre ells l’estat espanyol, per pressions del Estats Units d’Amèrica, contrasta amb la també vergonyosa conducta  observada quan va tolerar els vols i escales d’avions de la CIA, cap el limb jurídic de Guantànamo.
La dita, doncs, queda confirmada, per això si als estudiants de les facultats de dret d’Espanya  se’ls preguntava, què és el dret internacional, se’ls hauria d’admetre, com a bona,  la resposta: quod USA iubet atque constituit. (allò que USA mana i estableix).
O és que els fets diuen altra cosa?
Retroenllaç: “En bolsas, en sobres y en maletines” | CambiaCalp