El dret com a justícia.

Hom pot veure per les xarxes socials nombroses manifestacions d’indignació davant fets com, per exemple:

• el rebuig de totes les iniciatives legislatives populars,
• que aquestes iniciatives no poden reformar la Constitució,
• l’establiment de taxes per exercir accions judicials,
• els desnonaments de cases que es queden buides instats per entitats bancàries a les qual se’ls ha injectat diners públics,
• les sentències absolutòries de polítics corruptes,
• les dilacions judicials més allà del que seria raonable,
• la condemna d’un jutge díscol,
• o els indults de persones afins a l’establishment -el poder- si, per casualitat, alguna d’aquestes persones afins han estat condemnades pels tribunals penals.

Hui, he vist citat dues vegades – una d’elles pel jutge Joaquim Bosch Grau– un aforisme que diu:

“El Dret Civil serveix perquè els rics puguen robar als pobres. El Dret Penal serveix per impedir que els pobres puguen robar als rics”.

El jutge Bosch indica que és d’orige francès.

L’aforisme, sens dubte, el que fa és recepcionar, en temps moderns, el pensament filosòfic sobre el dret de Trasímac de Calcedó, descrit fa uns 2.400 anys a la República de Plató:

la justícia – el dret- només és allò que aprofita al més fort.

D’ençà, poc ha canviat la justícia i la humanitat, pel que es veu.

No s’ha d’oblidar que els membres dels poders executiu, legislatiu i judicial, majoritàriament, pertanyen a les elits al servei dels més forts.