El dèficit fiscal valencià amb l’estat espanyol és similar a una extracció colonial de rendes.

El dèficit fiscal valencià amb l’estat espanyol és similar a una extracció colonial de rendes.

Per a arribar a aquesta conclusió el catedràtic d’economia Germà Bel, com es publica al diari Levante-EMV, ha hagut de fer uns estudis sobre les transferències fiscals.

Però hi ha uns altres trets que revelen la nostra condició de colònia.

Trets que són supernotoris i, per tant, no cal fer cap investigació per apreciar-los.

Els valencians hem estat sotmesos, i encara ho estem, a uns processos agressius de substitució cultural i lingüística que ens haurien d’haver alertat de la nostra condició de colònia.

Però el que sorprèn, és que la majoria dels valencians, tot i ser notòria la seua condició de colònia, l’accepten amb un nivell d’alienació difícil d’entendre per altres valencians, encara minoritaris però emergents.

Aquells se senten pagats d’oferir glòries a la metròpoli que els espolia, mentre els altres pensem que aquesta actitud ha de ser una patologia col·lectiva que hauria de ser analitzada i explicada per la psicologia social, per trobar i aplicar-hi remei.

Una recomanació bibliogràfica adient: Ferran Suay i Gemma Sanginés (2010). Sortir de l’armari lingüístic: Una guia de conducta per a viure en català. Angle Editorial.

Descriu algunes de les agressions que sofrim els valencians per voler parlar la nostra llengua i voler viure com a valencians a ca nostra, així com diverses eines per afrontar-les.