EL CAPELL D’IFAC

Quan Ifac porta capell, pica espart i fes cordell.

 A aquesta foto, on es pot observar el famós capell d’Ifac.

És un fenomen que es produeix prou  sovint.

Quan això passa i ha una vella dita imperativa que ordena picar espart i fer cordell.

Pense que el capell d’Ifac, alguna persona més versada en física meteorològica ho podria confirmar, seria conseqüència d’un corrent de vent habitual que puja des de migjorn al cim del penyal i baixa pel costat de tramuntana, passa de ser anabàtic a catabàtic.

Ja sabeu, si seguiu aquest bloc una mica, que li tinc tirada a la meteorologia.

Gràcies això, a Calp es va instal·lar una estació automàtica que arreplega dades meteorològiques.

L’estació està a càrrec de l’empresa de l’aigua, de la qual s’ha de dir que és de les coses que millor funciona al municipi, amb independència que pensem si el preu és car o d’altres històries que ja són històries.

Hi ha un enllaç permanent a les dades de l’estació en aquesta pàgina.

Bo, atés que són altres temps i no tenia espart per picar i fer cordell, i que si hagués tingut necessitat de cordells, a les magnífiques ferreteries que hi ha a Calp tenen un bon sortit, se’m va ocórrer fer la foto i l’entrada.

Bon dia, guapes i guapos.

PD Atès que l’entrada ha tingut molt d’exit i ha estat vista per moltes persones, he detectat que algunes no sabien el significat de la dita, de picar espart i fer cordell.

Ara les barques ixen pràcticament tots els dies, són grans i estan armades amb motors potents, però quan les barques anaven a vela o amb motors de 3o cavall, eixir a la mar depenia molt de l’oratge.

Uns núvols per damunt de qualsevol muntanya costanera era presagi de mala mar, quan això passava els mariners es quedaven a terra i una de les tasques d’eixos dies de mal oratge era picar esparts i fer cordells amb la seua fibra.