És evident que el canvi en la forma del càrrec del cap de l’estat, implica la reforma de la constitució.
Aquesta, perquè afecta els títols preliminar i  segon de la vigent constitució, tindria un procediment de reforma força complicat.
Tan complicat que en la pràctica, ara, el canvi de monarquia a república sembla impossible.
En efecte:
La iniciativa de la reforma no podria ser popular, el que contradiu el principi que el poble ostenta la titularitat de la sobirania nacional.
La iniciativa hauria de ser del govern, del congrés, del senat, o d’una assemblea de comunitat autònoma.
El projecte de reforma, primer, s’hauria d’aprovar per una majoria mínima de dos terços del congrés i del senat, que s’han de dissoldre immediatament per elegir noves càmeres.
Aquestes noves càmeres han de tornar a aprovar el projecte de reforma per dos terços de mjaoria.
Queda encara un darrer tràmit: aprovada la reforma, per les dues càmeres de les corts generals, cal que siga sotmesa a referendum per a la ratificació popular.
Tampoc val, fixeu-vos, la renúncia del monarca i de tots els seu hereus.
En aquest supòsit, les corts generals, han de proveir la successió a la corona, triar un altre rei, sens la participació del poble.
Si més no, la constitució no diu cap cosa, amb altra contradicció al principi de la sobirania del poble.
L’arribada de la III república, pels procediments establerts a l’ordenament jurídic, no passa de ser una mera quimera.
També ho era el 12 d’abril de 1931?
4 comentaris a l'entrada: EL BLINDATGE DE LA MONARQUIA