Doncs, serà tot el contrari. De sentències i pressuposts.

La notícia, firmada per  l’ínclit apologista de l’actual govern de Calp, Alfons Padilla, al diario Información,  diu que les condemnes judicials impedeixen a Calp aprovar un nou pressupost.

Doncs mira, serà tot el contrari.

Si hi ha condemnes judicials no hi haurà més remei que aprovar un pressupost per fer front al pagament de les resolucions judicials.

I no és perquè ho diga jo.

Ho diu l’article 173 de la Llei de les Hisendes Locals:

Artículo 173. Exigibilidad de las obligaciones, prerrogativas y limitación de los compromisos de gasto.

1. Las obligaciones de pago sólo serán exigibles de la hacienda local cuando resulten de la ejecución de sus respectivos presupuestos, con los límites señalados en el artículo anterior, o de sentencia judicial firme.

2. Los tribunales, jueces y autoridades administrativas no podrán despachar mandamientos de ejecución ni dictar providencias de embargo contra los derechos, fondos, valores y bienes de la hacienda local ni exigir fianzas, depósitos y cauciones a las entidades locales, excepto cuando se trate de bienes patrimoniales no afectados a un uso o servicio público.

3. El cumplimiento de las resoluciones judiciales que determinen obligaciones a cargo de las entidades locales o de sus organismos autónomos corresponderá exclusivamente a aquéllas, sin perjuicio de las facultades de suspensión o inejecución de sentencias previstas en las Leyes.

(Aquest darrer subratllat és per proporcionar idees a l’actual govern… no vair a dir més. Que facen feina i menys propaganda desinformativa)

4. La Autoridad administrativa encargada de la ejecución acordará el pago en la forma y con los límites del respectivo presupuesto. Si para el pago fuere necesario un crédito extraordinario o un suplemento de crédito, deberá solicitarse del Pleno uno u otro dentro de los tres meses siguientes al día de notificación de la resolución judicial.

Pel que es veu, a banda de la condemna que obliga a tornar quotes d’urbanització cobrades incorrectament, el govern de Calp ja es considera condemnat per la demanda de Bancaixa que demana una indemnització perquè no se li han proporcionat terrenys per fer una altra residència.

D’ambdós litigis vaig escriure ací ahir.

La qüestió problemàtica del litigi de les qüotes se soluciona fent una nova liquidació d’aquestes qüotes i tot cobrant cadascú allò que li correspon, d’acord amb la sentència i els principis d’equidistribució de càrregues d’urbanització. Per què no es fa?

A qui se’ls ha cobrat en excés se’ls tornen els diners i a qui no se’ls ha cobrat tot el que tocava, doncs se’ls cobra. Tot és posar-se i fer-ho correctament.

L’ínclit Alfons Padilla omet a la notícia que el pressupost aprovat als 2011 és aquell que es va aprovar inicialment a novembre de 2010 a proposta de l’anterior alcaldia.

Després,  PP, PSOE i Antònia Avargues, van votar en contra de l’aprovació  definitiva. Després van votar a favor. Tot un exercici de coherència econòmica!

Disculpeu-me he dit una inexactitud. Ho lamente.

El pressupost no és el mateix.

El que va proposar l’anterior alcaldia eliminava els càrrecs de confiança.

I ara, és notori que hi ha uns quants.

Al mateix temps que per modificació d’aquest pressupots, d’un exercici vençut, s’envien a l’atur treballadors que porten a l’Ajuntament, el que menys, quatre anys.