De la manipulació de les xifres a la manipulació de les causes.

Poques vegades hem parlat  César Sánchez i un servidor.

Sempre li he dit que faça allò que crega que s’ha de fer, però que, per favor,  no donara dades falses, ni causes espúries per justificar decisions.

Exemples: el museu fester es tanca perquè hi ha goteres (doncs apanya-les), o la TV es tanca perquè és il·legal (doncs legalitza-la).

Ja vam veure el ball de les dades econòmiques: un dia devíem 70 i al següent 50. Parle de milions d’euros, no de cèntims.

Ara, a la fi, sabem que l’Ajuntament reconeix 15, 1 milions d’euros de deute a proveïdors i considera uns altres 9, els reclamats per Colsur, com a litigiosos.

I tota la culpa de la situació de l’Ajuntament, segons César Sánchez, la tenim els responsables polítics de la legislatura passada.

Mireu, César Sánchez i resta d’actuals responsables polítics, si penseu que cal fer una política neoliberal, de dreta dura, com és, acomiadar treballadors, reduir servicis, externalitzar la guarderia i el cementeri, tancar la perrera, suprimir l’escola i el conservatori de música, eliminar l’activitat de la Casa de Cultura, pujar l’IBI al màxim, etc. feu-ho.

Però no digueu que els responsables de la legislatura passada tenim la culpa de tota aquesta política regressiva, torne a dir, neoliberal i de dretes pura i dura.

No feu oposició del govern anterior.

No s’ho val i, a més,  podeu quedar mal.

Perquè a la legislatura passada no es va crear el deute bancari de 32 milions d’euros. Va ser a una legislatura en la qual estava César Sánchez votant a favor.

A la legislatura passada no es va fer el contracte de Colsur, ni el d’Acciona a qui devem 10 dels 15,1 milions, ni es va ocupar el terreny del recinte ferial, ni es va fer l’urbanització del PP2, per la qual ens reclamen un bon grapat d’euros.

A la legislatura passada no es van aprovar, si més no durant la meua alcaldia,  tot el seguici de reconeixements de deutes extrajuducials, per contractes fets sens expedient ni partida pressupostària.

Tal es feia amb el vot a favor de César Sánchez.

Que no em vinga ara, tot emprant terminologia d’Antonia Avargues, amb “capitanies” ni amb exemples d’ames de casa, de veritat.