De històriques, d’actuals i de futures decisions econòmic-polítiques de César Sánchez. De capitanies i “amas de casa”.

Tothom sap que l’apel·lació de César Sánchez als termes “capitania” i política de “ama de casa” com indentificadors de conductes de balafiament i d’estalvi són una recepció de la terminologia populista d’Antonia Avargues, de la qual diuen que té tres càrrecs de confiança.

No sé si els designarà com “alferes”, “abanderat” o “favorit”.

Hi ha tot un seguici de qüestions sobre les quals vaig a dir la meua, no sé si tinc raó, però és la meua que, com sempre, sotmet al constrast d’opinions més autoritzades.

Tot i que el que més faré són preguntes.

Comencem.

  • Sobre el servici d’arreplegada d’animals: la gossera (perrera).

Després de no sé quans anys de funcionar, ara resulta que la  gossera de Calp és il·legal.

¿On està la sentència que declara la seua il·legalitat, o que és incompatible amb la qualificació urbanística d’Oltà?

¿Què va dir César Sánchez quan es van obrir?

¿Va dir alguna cosa en contra?

Doncs està al mateix lloc de sempre.

  • Volen tancar l’escola i el conservatori de música… ¿Serà perquè ensenyar música també deu ser il·legal?

  • S’anuncia la intenció d’externalitzar un fum de servicis municipals.

COM EL CEMENTERI!!!

Ja posats en el camí de externalitzar, ¿Per què no s’externalitza el pagament dels interessos dels préstecs, perquè els paguen  qui els van contractar? (Ja sé que no es pot)

¿O és que demanar préstecs no és per a gastar més del que s’ingressa correntment?

¿On estava llavors el criteri econòmic de les “ames de casa” que ha emprat César Sánchez?

Ei! que tots els préstecs de l’Ajuntament es van demanar abans del 2007, en època de bonança i amb el vot a favor de de César Sánchez.


  • ¿Com justifica César Sánchez del seu vot a favor dels milions d’euros de reconeixements extrajudicials?

¿No són despeses fetes sens expedient ni partida pressupostària?

¿No és això manifestament il·legal?

¿Açò que era, “capitania” o política de “ama de casa”?

  • Fins fa poc no es deia cap cosa de les factures de Colsur, servia per a augmentar la xifra del deute, però ara, els crèdits de Colsur són litigiosos.

Això ho podria dir coherentment qui no va aprovar, ni va pagar cap factura de Colsur.

Qui va suspendre els pagaments a aquesta empresa, en contra del criteri de l’Interventor (va haver d’emetre una ordre expressa, per escrit, mitjançant providència).

Però, ¿Pot afirmar  que són crèdits litigiosos qui ha aprovat, com César Sánchez, factures de Colsur?

  • Tots els mals de l’Ajuntament són perquè l’aplicació del pressupost del 2007 s’ha perllongat quatre anys.

Doncs no sé com es pot dir tal cosa sens envermellir.

¿És que no recorda César Sánchez que el va votar a favor?

  • ¿I el pressupost actual?

És el de 2011, perllongat i modificat per les amortitzacions.

I aquesta és història recent.

Tots els qui l’han votat a favor, abans ho havien fet en contra.

Això sí amb una modificació.

A la proposta feta per l’anterior alcalde se suprimien els càrrecs de confiança.

Ara ja sabem que hi ha uns quants.

César Sánchez deu pensar que els càrrecs de confiança són trets de política de “ama de casa”.

  • Igual que gastar 60.000 euros en definir una marca per a Calp quan ja hi ha una molt consolidada. (No  dic si m’agrada o no).

La marca és aquesta:

 Per si alguna persona no l’haguera vista.

Aquesta entrada ha esta publicada en Opinions i notícies. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 comentaris a l'entrada: De històriques, d’actuals i de futures decisions econòmic-polítiques de César Sánchez. De capitanies i “amas de casa”.

  1. Retroenllaç: De encuentros fortuítos « CambiaCalp

Els comentaris estan tancats.