CORROMPUTS

Anomene corromput a un animal, a una espècie, a un individu quan perd els seus instints, quan tria, quan prefereix el que a ell li és perjudicial (Friedrich Nietzsche).

La tria d’allò que és perjudicial: per què ho fem?

N’és una constant històrica: la inclinació de l’home, com a ent individual o universal, a triar mal.

D’exemples no en citaré, perquè a cadascú li vindrà al seu record els escaients per corroborar el que acabe d’afirmar.

De vegades ho fem per manca d’informació, d’altres perquè no som lliures, sinó esclaus d’infinits condicionants que creen pautes de comportament patològiques.

Jo què sé quins motius, conscients o inconscients, hi ha.

Són les huit del matí, des de Toix*, se senten els trons de la despertà, tradició que ens sotmet a la dictadura d’uns grollers decibels que desperten i esglaien xiquets, quan els seus pares, sobre tot les mares, desitjarien el contrari.

Fa una estona, tot seguint una pauta conductual, he fet, una vegada més, una foto de l’eixida diària del Sol, sempre diferent una de l’altra, sempre.

Amb ella vos desitge, bon dia, que acabeu les festes** en salut i, com vol una persona amiga, el quasi impossible, també: que els bous tupen, però que no facen mal.

Eixida del Sol del 6 d’agost de 2013.

* Toix, cap que tanca pel sud la badia de Calp, des d’on estan fetes les fotos de les eixides del Sol.

** Són festes a Calp, la patrona, del dia cinc d’agost,  és la Mare de Déu de les Neus. No ha nevat mai aquest dia.  L’altre patró del poble és el Crist de la Suor que se celebra el 22 d’octubre, quan l’oratge no provoca tanta suor com ara.  En acabar les festes de caire patronal, s’enceten uns dies de bous al carrer que, per ser divertits, cal que tupen, però que no facen mal. No sé com pot ser això.