Calp: injustícia de la política (neoliberal).

El divendres, 10 de febrer, se celebrarà plenari ordinari de l’Ajuntament de Calp.

Es votarà l’amortització de places ocupades per treballadors, contractats en frau de llei que, en un altre plenari de 26 de juny de 2008, van ser declarats indefinits no fixes.

Amb aquesta declaració s’advertia, expressament,  de la necessitat de la provisió reglamentària de les places.

La decisió, si finalment s’adopta i que moltes persones considerem força injusta, perjudicarà a qui menys culpa té d’una situació de crisi provocada per altres.

Perquè els empleats no són culpables del frau de la seua contractació, ni tampoc ho són de l’elevat deute de l’ajuntament: ells no eren part de les corporacions que van decidir, en època de bonança, acudir als crèdits i augmentar el deute estructural de l’ajuntament.

Entre els que van votar a favor de demanar els crèdits, estava César Sánchez, l’actual alcalde que sosté l’amortització que augmentarà immediatament l’atur en el nostre poble.

Aquesta serà una manifestació, una més, d’allò que hom denomina política neolliberal, practicada als darreres temps per tots dos partits majoritaris de l’estat espanyol, PP i PSOE.

El PSOE va encetar la darrera fase de les polítiques neolliberals amb:

• Retallades, no mai vistes, de sous i pensions.
• Ampliació de l’edat de jubilació.
• Baixada dels tipus impositius de l’IRPF a les rendes més altes, però pujada de l’IVA.
• Augment de les facilitat per als EREs per causes econòmiques.
• Tolerància amb l’enginyeria fiscal de les grans empreses i l’evasió fiscal.
• Aprovació de la reforma que introdueix, sens referèndum, a la Constitució el dèficit zero.

Totes aquestes mesures son lacaies del neolliberalisme que suposa un atac frontal als drets aconseguits per les classes populars, després de la caiguda en Europa dels feixismes, i, també, un atac a l’estat del benestar.

De la lluita de classes hem passat, com he sentit dir, a l’agressió a les classes populars per la classe dominant, que només representa el 0,01% de la població i que és la classe de les altes finances,  protegida pel PP i PSOE.

Per això moviments que s’allunyen de l’alienació que suposa recolzar amb vots polítiques perjudicials per a la majoria de la població criden: “no ens representen”.

Representen i són lacais, de debó, dels mercats financers.

Sí, dels mercats financers, però no del de mercaderies,  del comerç del poble; on cada vegada es ven menys per culpa de la disminució de les rendes de les classes mitjanes i de l’atur que provoquen les polítiques neolliberals que debiliten el món del treball a costa de l’enriquiment del món del capital, tal com ho explica magníficament el catedràtic  de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra, Vicenç Navarro, coautor del llibre “Hay alternativas. Propuestas para crear empleo y bienestar social en España” que podeu veure en aquest enllaç al pdf del llibre, de lectura recomanable.