Amb gallardia: Quina barra!!

Hui encara, apareix a l’edició digital de Información i firmada per l’ínclit apologista de César Sánchez, Alfons Padilla, la notícia on diu que “tres alcaldes que no legalitzaren la TV Calp, ara, recorren el seu tancament”.

Vull tornar a escriure sobre això, perquè, ahir, arran d’un comentari fet a http://cambiacalp.com, on una persona deia que començava entendre Ximo Tur, vaig parar esment que he suposat sempre que les coses que jo entenia les entenia qualsevol persona.

I, potser, les persones, davant la noticia signada per Alfons Padilla, pensen que aquells tres alcaldes, inclòs servidor, no van fer cap cosa per legalitzar la TV.

I no es donen compte que l’únic alcalde del qual es pot afirmar que no ha fet res, ni gens, ni miqueta per legalitzar la TV és l’actual alcalde César Sánchez.

L’ha tancada i prou!!

Tot amb l’ajut d’Antonia Avargues, de la qual cal suposar-ne els crits que hauria llençat si això ho hagués fet un altre, inclós servidor. Ho supose perquè hem vist quina cosa ha fet amb els pressuposts. Vota en contra quan els vaig proposar i vota a favor quan els proposa César Sánchez, això sí amb la inclusió de la possibilitat de contractar assessors i càrrecs de confiança. Per això no hi ha cap problema, ni es deuen 70 milions. Però per tancar la TV i acomiadar persones que porten anys treballant a l’ajuntament sí.

Antonia, amb gallardia: Quina barra!!

Puc assegurar-vos que els tres alcaldes vam impulsar gestions per obtindre llicència per la TV.

Els darrers temps les gestions que van tindre com resultat la llicència de la ràdio estaven sota la responsabilitat d’Antonio Romera qui podria ampliar les dades.

Per què hauríem de fer gestions per la llicència de la ràdio i no la de TV?

No vaig a allargar tot contant la dificultat del marc legal perquè una TV local tinga llicència.

Només diré que l’obtenció de la llicència no depén de Calp, sinó de la formació d’un consorci amb altres pobles i de la decisió de la Generalitat.

Potser en aquests moments alguns lectors, especialment els col·legues, s’hagen adonat que no parle de legalitzar la TV, sinó d’obtenció de llicència.

Evidentment no puc exigir a una persona dels valors i les intencions d’Alfons Pérez que pretén justificar CésarSanchez i Antonia Avargues i menysprear altres “tres alcaldes”, tinga el rigor de distingir entre TV il·legal i TV que encara no té llicència de la Generalitat, d’acord amb la Llei General de Comunicació Audiovisual.

Eixa llicència ha tingut diversos marcs legals que, de fet, van impossibilitar, tot i les gestions, tots “tres alcaldes” aconseguir que la TV poguera emetre amb llicència.

Per a sotmetre una activitat a llicència s’ha de declarar per l’administració que tinga la competència. I una TV municipal que només es veu a Calp, que no molesta ningú, és una activitat suposa l’exercici d’un dret constitucional que, en un temps, no estava subjecta a llicència, com moltes activitats.

Per exemple: per anar en bicicleta, encara no cal tindre llicència tot i que cal respectar el Codi de la Circulació i portar casc per vies interurbanes.

Ara, la Llei General de la Comunicació Audiovisual, diu que les TV municipals han d’emetre en digital i obtindre llicència, per a la qual cosa hi ha un període d’adaptació i de tramitació durant el qual no cal tancar les emissions.

I el que cal fer és tramitar la llicència amb indepedència de les gestios que feren o no els anteriors alcaldes.

Cal tornar a dir que aquesta llei defineix la mitjans públics com serveis essencial d’interés econòmic general.

Els partidaris del tancament diuen, i tenen raó, que la TV costa diners.

Amb eixe argument, s’haurien de tancar tots els serveis, però el que sí que es pot afirmar que és un gran balafiament és el tancament de la TV sens amortitzar les costoses inversions realitzades.

Tancar la TV és empobrir socialment i culturalment al poble de Calp i llançar a perdre les inversions.

En contra del que diu Alfons Pérez, no he formulat cap recurs contra el tancament de la TV, però que quede clar, no ho he fet perquè això és una facultat que tenen els regidors que van votar en contra i el resultat de les darreres eleccions ha determinat que no siga regidor.

Això no vol dir que haja deixat d’interessar-me pels afers públics de Calp i que no tinga el dret constitucional a dir el que pense sens cap pudor, o vergonya.