L’antijuricitat de l’amortització.

PRIMERA.- Declaración de indefinidos no fijos de plantilla del personal que a continuación se relacionan, con la advertencia expresa de la necesidad de someter dichas plazas a su provisión en forma reglamentaria:

Això és el que diu literalment el que es va acordar, per unanimitat de tots els regidors -inclosa Antonia Avargues – al plenari celebrat el dia 26 de juny de 2008.

Aquest acord que està plenament vigent, pertany a l’Ajuntament, no només als regidors que van votar a favor, i obliga a tot l’Ajuntament – corporació anterior i actual- a actuar en conseqüència: cal, doncs, sotmetre les places ocupades pels empleats declarats indefinits no fixes a la seua provisió reglamentària.

I això és el que estava fent l’Ajuntament amb procediments individuals, alguns dels quals han finalitzat, i col·lectius, que han estat paralitzats, expresa o tàcitament, per decisions antijurídiques, des de punts de vista formals i materials, dels actuals regidors.

Decisions que vulneren principis bàsics, com el de seguretat jurídica, igualtat, bona fe, confiança legítima, impossibilitat de vindre contra el propis actes, etc. i que a més van en contra de situacions favorables de terceres persones.

La més greu de totes les decisions és l’acord d’amortització de places que estaven en procés de provisió.

Places creades algunes fa vora de vint anys, ocupades per empleats, com mínim, des de fa quatre anys. Algunes porten ocupades al voltant de deu anys. Les quals es pretenen amortitzar “gràcies” al fet que l’Ajuntament no ha finalitzat el procés de provisió, com tocava fer.

Tot amanit amb els corresponens informes ad hoc (fets a postes).

Si a més de la situació d’antijuricitat, rondina per la qüestió que hi ha trets d’arbitrarietat en les decissions, ja hi ha opinions de persones, que han passat per les facultats de dret, que l’afer podria acabar en la jurisdicció penal.

Per evitar situacions incòmodes, com les que tenen, per exemple, Matas,  Camps, Costa, o alguns regidors de l’ajuntament de Calp en el cas Colsur, o en el cas del recinte ferial, caldria que els serveis jurídics de l’Ajuntament informaren als membres de la corporació del que diu l’article 78 de la Llei de Bases del règim Local:

Artículo 78.

1. Los miembros de las Corporaciones locales están sujetos a responsabilidad civil y penal por los actos y omisiones realizados en el ejercicio de su cargo.

Las responsabilidades se exigirán ante los Tribunales de Justicia competentes y se tramitarán por el procedimiento ordinario aplicable.

2. Son responsables de los acuerdos de las Corporaciones locales los miembros de las mismas que los hubiesen votado favorablemente.

3. Las Corporaciones locales podrán exigir la responsabilidad de sus miembros cuando por dolo o culpa grave, hayan causado daños y perjuicios a la Corporación o a terceros, si éstos hubiesen sido indemnizados por aquélla.

4. Los Presidentes de las Corporaciones locales podrán sancionar con multa a los miembros de las mismas, por falta no justificada de asistencia a las sesiones o incumplimiento reiterado de sus obligaciones, en los términos que determine la Ley de la Comunidad Autónoma, y supletoriamente, la del Estado.

Les responsabilitats no es defugen amb informes ad hoc.

I això és el que sembla l’informe de l’especialista en recursos humans, o acomiadaments humans,  de fora l’Ajuntament que hi ha a l’expedient d’amortització per justificar el que és injustificable.

Els treballadors no són responsables de cap crisi!!