“El control del dèficit públic no va a produir creixements, al contrari, produirà més recessió”.
“Cal fer reformes estructurals”.
“No és suficient només amb l’austeritat”.
Li ho he sentit dir a Mariano Rajoy al telediari matinal, fa pocs minuts.
I hi estic totalment d’acord: l’austeritat i prou, només produirà més recessió, més atur i pèrdua de poder adquisitiu dels ciutadans.
¿ I cal explicar que si minva el poder adquisitiu de les classes mitjanes, dels treballadors, es retrau el consum de mercaderies i els productes de les empreses productores o comercials – com l’òptica o la bodega de la Sra.Avargues- no tindran eixida, amb la qual cosa no generaran guanys i hauran d’acomiadar treballadors?
Després Rayoy ha afegit:
“Cal repartir amb equitat els esforços per eixir d’aquesta crisi econòmica”.
“La primera obligació d’un governant és ser just”.
Després he sentit dir a Zapatero que “tots els ajustos s’han de fer per crear ocupació”.
I també, altra vegada, estic d’acord amb ambdós dirigents: Saben què fer, cal veure si saben com fer.
I què passa ací a Calp? Com diria el regidor del blog cambiacalp.com.
Doncs que  César Sánchez, del PP com Rajoy, amb el recolzament d’Antonia Avargues, de Verds i Independents, només han actuat en la direcció de l’aplicació descompensada de mesures d’austeritat.
Perquè és molt descompensat pretendre eixir d’una crisi municipal amb només austeritat i vendre acomiadaments cruels com absolutament necessaris.
A l’entrada “Les estratègies de manipulació mediàtica segons Noam Chomsky” es pot veure com és una estratègia de manipulació fer passar una decisió com “dolorosa però necessària.”
La crueltat no mai és necessària, ni és fer justícia.
El principal problema de la crisi és l’atur.
I ací, mentre hi ha persones que s’emporten a casa més de sis mil euros al mes, volen despedir empleats públics, la retribució dels quals està al voltant de nou-cents euros.
I per a una persona de 45 anys que cobra nou-cents o mil euros, separada i amb tres fills (aquest cas és real), és una crueltat injusta deixar-la a l’atur.
A una altra entrada d’aquest bloc titulada “la crueltat dels acomiadaments” hi vaig explicar que les causes eficients de la crisi particular calpina són dos: l’endeutament contragut, amb el vot favorable de César Sánchez, quan hi havia bonança i nugàvem els gossos amb llonganissa; i considerar estructurals i per sempre els ingressos de set milions d’euros que generava l’activitat urbanística que ara no hi ha.
Cal fer reformes estructurals, sens crear atur.
Vull escoltar quines propostes hi ha en aquest sentit.
Les meues ja les vaig dir enmig de la marabunta i l’oposició de tothom i possiblement ningú no se’n recorde d’elles. Les tornaré a dir.
Però per hui ja hi ha prou.
Me’n vaig a veure l’alba i l’eixida del Sol, espectacle insuperable i, a més, de bades, totalment gratis.
I això és el que he vist.
BON DIA