7 mesos – Apologia d’un alcalde.

Set mesos fa, hui, que César Sánchez és alcalde de Calp.

I, de veres, cal dir que ho ha fet molt bé.

Tot i ser jove té un extens curriculum públic, a saber:

A València, ha estat i és diputat a les Corts; també ha estat assessor del President Camps, dimitit i jutjat pel cas Gürtel.

Ací a Calp, va ser regidor en les llistes encapçalades per Javier Morató, tinent d’alcalde, regidor de festes i joventut, membre de la Junta de Govern.

Però, amb tot això, César passa per ser un polític nou, protagonista de canvis renovadors, i no té res a veure amb el Partit Popular que liderava Javier Morató a Calp.
César no ha pertangut mai a aquell PP.
El d’ara és un altre PP.
Com el del President Fabra no és el PP de Camps.

César Sánchez, encara que així consta a les actes, és como si no hagués estat mai als plenaris, presidits per Javier Morató, on es van aprovar tot aquell seguici de nombrosos reconeixements extrajudicials de factures que no tenien expedient, ni partides als pressupostos.

Les factures unflades de Colsur aprovades a les Juntes de Govern, quan en formava part, ho van ser sempre per confiança i sens el seu consentiment.

No mai, però que no mai, va prestar el seu consentiment a cap de les despeses, regulars o irregulars, necessàries per engegar la TV Calp, la qual es va posar en marxa a la legislatura 2003-2007, quan també era regidor de l’equip de govern.
Encara que no ho va dir mai, estava totalment en contra de la TV Calp.
És que era totalment il·legal. No tenia llicència.
Ha segut l’únic alcalde, seriós i responsable, que ha fet esforços per legalitzar-la, però encara que ha anat a València, Madrid o Brussel·les, obtindre la llicència ha estat impossible.
I, ja se sap, a allò que es impossible ningú no està obligat, ad impossibilia nemo tenetur, dien els clàssics.
Per tant amb molt de mal de cor, compartint tota la pena amb Antonia Avargues (verda o independent), es va haver de tancar.
La TV Calp passà a millor vida, i en glòria estiga.

Sembla com si mai tampoc hagués votat a favor de demanar aquells préstecs que van endeutar al poble de Calp durant èpoques de bonança econòmica i, per tant, no té ni gens ni miqueta de responsabilitat en l’endeutament de l’Ajuntament.

Tota la culpa la tenen uns empleats indefinits no fixes que ho han de pagar.

De César Sánchez es diu que no té cap cost i que no cobra cap retribució de l’Ajuntament de Calp.
Quan tocava, va anar a cal notari a dir que, com també seria diputat, no calia que cobrara cap quantitat de l’Ajuntament de Calp.
I no cobra, no perquè hi haja un Llei que diu que no es pot cobrar dos retribucions públiques. No, no ho fa perquè ha renunciat voluntàriament davant el notari.

El que cobra tots els mesos de Calp són una mena d’ ajudes assistencials, per anar als plenaris i les comissions, i els diners eixos és com si no valgueren.
De fet, si tornem a la pesseta, no se sap si valdran.

César Sánchez, per fi, va lograr que el plenari de Calp aprovara un pressupost, que no és pas aquell que es va aprovar inicialment a proposta de l’anterior alcaldia, a finals del 2010.
No. I no ho és, que quede ben clar, perquè aquell n’havia suprimit els càrrecs de confiança i ara és notori que hi ha més de deu.

Que empleats públics vagen al carrer, tot i la preocupació de César Sánchez per la llista de l’atur i  per la creació de llocs de treball, tal circumstància no és sinó una fase absolutament necessària de la vella paradoxa que ja es va aplicar a Roma, pel césar Neró: cal destruir per a crear.

I a més, el que importa és evitar la fallida, encara que tal cosa no estiga contemplada per a un ajuntament.

I com es pot veure:
Les obres, com es va prometre, totes estan acabades.
La Casa Nova funcionant.
Els museus a ple rendiment.
La imatge turística renovada.
Sempre al poble, les coses al dia, sens vacances.
La cultura pròpia de Calp i el valencià protegits com diu la Constitució i l’Estatut d’Autonomia.
Els ulls ben oberts, la cara ben neta, com el fill del tio Canya.
I, la darrera, els aprofitaments urbanístics de regal per als empresaris. – Açò no sé si és de veres, però ahir ho deia http://calpinformativo.worpress.com–

(No sé si he superat en la faceta d’apologista a l’ínclit Alfons Padilla de Información que m’ha inspirat per escriure açò)

Bon dia. Amén.